L’aixopluc de les drassanes d’Horatio Nelson

Deixa un comentari
Antigua i Barbuda, arquitectura, el Carib, història, illes, Mar Carib

Es diu que el vaixell de la marina britànica ‘Dover Castle’ va ser la primera nau que va arribar i atracar a l’English harbour cap al 1671, un arreserat port natural d’aigües profundes de l’illa d’Antigua. I així, monitoritzant vaixells pirates en aigües caribenyes és com es va inaugurar un dels millors ports britànics al Carib, un port natural al sud de l’illa des d’on s’oferia aixopluc als vaixells i les tripulacions en cas de tempesta o huracans i des d’on ben bé es controlaven els moviments d’altres potències europees amb interessos al mar Carib. La seva fama era molt gran i tothom en coneixia la seva existència i molts envejaven un port d’aquestes característiques. De fet, aquesta bona reputació se la va guanyar el setembre de 1723 quan un huracà va fer estralls en tota la zona de les Petites Antilles tret de l’English i Falmouth Harbour, on vaixells de l’armada ancorats allà, el HMS Hector i el HMS Winchelsea van quedar absolutament intactes.

En poc temps, al 1704, s’hi va construir el Fort Berkeley en l’entrada del port per tal de protegir aquest enclavament portuari d’atacs enemics. Una trentena d’anys més tard, degut a la importància capital d’aquest port segur, els britànics van començar a construir unes grans drassanes amb mà d’obra esclava, sobretot provinent de l’Àfrica. Aquestes drassanes i els serveis associats asseguraven un domini evident del poder britànic a les Antilles Petites la qual cosa va significar una certa hegemonia sobre les altres nacions europees a la zona les quals competien pel control del comerç de la canya de sucre.

Va ser una de les figures politico-militars més importants de la Gran Bretanya, el vice almirall Nelson, vescomte i duc de Bronté (aquell que té una estàtua a la Trafalgar Square de Londres) qui va ordenar construir tot el conjunt de drassanes fortificades i fortalesa que va donar preeminència sobrada als britànics en tota la zona. De fet, hi va establir la seva residència entre l’any 1784 i el 1787 des d’on dirigia operacions militars destinades a mantenir els interessos de la corona al Carib, fent manteniment de vaixell, construint-ne de nous i sent centre d’operacions militars. Actualment, les drassanes (únic exemple de drassanes georgianes del món), els molls, els magatzems, el polvorí i la resta d’edificis navals restaurats el 1951 constitueixen el museu Nelson’s Dockyard, un conjunt arquitectònic monumental declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Val a dir que també s’han aprofitat alguns edificis per a obrir-hi hotels i alguns serveis, tot i que tots són pràcticament visitables. Aquí encara es poden admirar tota mena d’artefactes, eines, armes, estendards, documents i, òbviament, edificis de l’època, sobretot del sXVIII i XIX. Una manera genial i única per entendre i conèixer com vivien els europeus en les colònies caribenyes.

On abans s’hi amuntegaven naus per a ser reparades després de dies de ferotges batalles navals, ara hi trobarem iots i barques que naveguen o ancoren plàcidament en unes aigües que amaguen, sota una bellesa aclaparadora, una història èpica i de vegades ferotge mitificada amb el pas del temps. També s’hi celebren campionats de vela, com l’Antigua Sailing Week, l’Antigua Charter Yacht Meeting o l’International Optimist North American Championship.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s