L’eixida de Hrollaugur Earl

Deixa un comentari
Europa, fotografia, illes, Islàndia, Muntanya, Oceà Atlàntic, Volcans, volcà

Ben segur que la primera persona humana que va posar els peus just davant de Vestrahorn va ser el noruec provinent del poble de Møre, Hrollaugur Earl. En aquest extrem del sudest d’Islàndia és on aquest coló va establir la seva granja (que va anomenar Horn) i ja s’hi va quedar per sempre. Del nom de la granja en van derivar diferents topònims de la zona, com el nom de Vestrahorn o el municipi al que pertany aquesta muntanya espectacular, Hornafjörður.

Actualment, Hornafjörður és un municipi molt extens (de més de 6.000km2) però amb una població escassa (d’uns 2.119 habitants), la qual viu gràcies a la pesca i un incipient turisme. De fet, dins dels límits del municipi exiteixen diferents reserves naturals i l’espectacular muntanya de Vestrahorn, la qual és un dels paratges naturals més fotografiats de tot el país. Aquesta muntanya tan sols fa uns discrets 454 metres d’alçada tot i que, gràcies al seu emplaçament davant de l’oceà, fa que destaquin de manera evident. Està feta de diferents materials plutònics que demostren que el seu naixement va ser extraordinàriament violent. Durant la II Guerra Mundial, la platja a peus del Vestrahorn va ser el lloc triat per a muntar-hi una base militar comandada per l’exèrcit britànic, la qual va passar posteriorment a la OTAN, on hi va instal·lar una estació de ràdars, exactament en un lloc feréstec conegut com a Stokksnes.

La muntanya és una de les poques muntanyes formades per una roca plutònica anomenada gabre, la qual data de més de 10 milions d’anys i que ja era emprada pels primers colons (molt probablement irlandesos) abans que arribessin els vikings. Però independentment de la importància geològica i històrica de la muntanya el fet és que allò que atrau a cada vegada més visitants és la seva forma, que sobresurt d’un entorn pla fet sobretot de sorres volcàniques negres tacades de dunes daurades i pastures verdes prop de l’embat de les ferotges onades de l’Atlàntic, el fort vent i també la traïdora mar de fons. Això fa que, segurament, aquesta muntanya sigui una de les més fotografiades de tot el país, un veritable paradís per a fotògrafs de tot tipus amants dels espais oberts i l’encant de la natura salvatge. Cada moment del dia i de l’any ofereix una foto diferent del mateix lloc i, si no, fixeu-vos en les que us oferim.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s