La ciutat més antiga del món

Deixa un comentari
arquitectura, ciutats, història, Kurdistan, Orient Pròxim

El Kurdistan és un país que, malgrat no està reconegut com a estat independen i tot i els esforços dels seus enemics per a eliminar-lo, existeix definitivament. No només això; el Kurdistan és, a més, un dels pobles més antics del món que ha perdurat en una de les zones més conflictives del planeta i que actualment es troba dins dels estats de Turquia, Síria, l’Iran i l’Irak. No és d’estranyar, doncs, que degut a la seva natura, aquest poble sigui pràcticament desconegut per a la majoria de nosaltres, sobretot si ens referim a la seva cultura. Una cultura rica i fecunda que encara perdura i es manté ben viva.

Al Kurdistan iraquià hi trobem la ciutat d’Erbel o Hawler (o Arbela en català) una ciutat que ja en període assiri (s VII aC) existia com a centre de culte de la deessa Ishtar. La història de la ciutat, però, sempre ha estat marcada per les invasions de perses, d’àrabs, d’otomans i de mongols, un reguitzell de cultures que han fet d’aquesta ciutat una de les més importants del Kurdistan. Aquí trobem la ciutadella de la ciutat, recentment declarada patrimoni de la humanitat i que la fundació de la qual es remunta al cinquè mileni abans de Crist. Va agafar importància durant l’època assíria, va ser capital del califat abbàssida i també va ser un important centre del cristianisme. Cap al sXIII però, la ciutadella i la ciutat en sí cauen en una època fosca, crisi de la qual ja no se’n sortirien fins ben entrat el sXX.

L’any 2007 l’HCECR (la comissió per a la revitalització de la ciutadella d’Erbel) va iniciar la rehabilitació i recuperació de la ciutadella posant-se d’acord amb les famílies que encara hi vivien dins i reallotjant-les. A partir d’aquí es va aplicar un ambiciós programa internacional de restauració (amb arqueòlegs i tècnics vinguts d’arreu del món) per tal de tornar l’esplendor perduda a questa joia de l’arquitectura. En total es van rehabilitar 102.000 m2 que inclouen les impressionants muralles que ja de per sí es mantenien en força bon estat. L’únic edifici religiós que s’hi ha mantingut ha estat la mesquita del Mulla Afandi, un notable temple amb minarets que arriben a 32 metres d’alçada. Després de la rehabilitació, cinquanta famílies van poder tornar a viure dins les muralles de la ciutadella i el recinte es va dividir en tres districtes diferents, el Serai (ocupat per famílies benestants), el Takya i el Topkhana (habitat per artesans i grangers)

Malgrat la vida convulsa que viu el país paga la pena visitar Arbela, possiblement un dels llocs de la terra habitats des de més antic.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s