Ningú plora per Cabinda

1 comentari
Angola, ètnies, història, L'Àfrica, política

Segons el govern d’Angola i la ONU, Cabinda és una de les 18 províncies d’Angola. Però la cosa no és tan senzilla. Aquest enclau centreafricà està envoltat de la República del Congo al nord i la República Democràtica del Congo al sudest. Aquest territori havia estat històricament de sobirania portuguesa ja que, la seva capital (homònima) es va fundar com a port des d’on es carregaven esclaus els quals eren enviats a Amèrica i Europa. Al sXX, en plena descolonització de l’Àfrica, Cabinda va declarar la seva independència però Portugal no la va reconèixer i Angola se la va annexionar mano militari cap al 1975. L’FLEC (Front per a Libertaço do Enclave de Cabinda), govern cabindès a l’exili, seguia mantenint el control de les zones rurals però la capital va passar a estar en mans angoleses. A partir d’aquí la resistència independentista es va escindir en diversos grups i es va iniciar un conflicte armat entre la regió de Cabinda i l’estat d’Angola que es manté en l’actualitat i que, no només s’ha cobrat milers de víctimes i desplaçats sinó que ha vist com els drets humans hi han estat salvatgement violats amb connivència amb alguns estats occidentals. Val a dir que molts estats centreafricans van donar suport, inicialment, a l’establiment de l’estat cabindès i, fins i tot Mobuto Sese Seko hi havia aportat grans recursos econòmics als rebels proindependència, però actualment aquesta postura s’ha anat desdibuixant.

El problema que tenen els independentistes cabindesos, però, i que fa que a Angola no se li passi pel cap la idea de cedir en la sobirania de la regió és que, a finals de sXX es van trobar grans jaciments de petroli i gas davant mateix de les seves costes. Això va fer que grans multinacionals petroleres (sobretot ChevronTexaco) i els governs dels EUA, la Xina i França hi fixessin forts interessos econòmics i apostessin per l’estabilitat, reforçant l’estat angolés i el seu govern a Cabinda. Actualment el 60% de la producció de petroli d’Angola prové d’aquesta província.

Malgrat que el govern de Luanda (capital d’Angola) ha anat donant petites concessions a Cabinda, com per exemple la inversió del 10% del total recaptat per la venda del cru cabindès, i s’havia aconseguit una certa treva en les hostilitats el tiroteig el 2010 de l’autobús de la selecció nacional de futbol de Togo que anava a disputar la Copa d’Àfrica va fer reaparéixer els enfrontaments i la violació dels drets fonamentals de les persones en la regió. La població del país es calcula en unes 300.000 persones, les quals viuen de la pesca, la caça i l’agricultura però, la majoria viu exiliada en els països limítrofes, i pràcticament ningú viu de l’explotació de petroli.

Per cert que, una de les paradoxes que va donar aquest conflicte va ser que el govern angolès va contractar tropes cubanes (15.000 unitats) per a lluitar contra els cabindesos pagant-los amb diners provinents de l’explotació de petroli que feia la companyia ChevronTexaco. Això va donar la circumstància que els cubans lluitaven pels interessos angolenys i nordamericans contra la voluntat dels cabindesos.


One thought on “Ningú plora per Cabinda”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s