L’inquietant fenomen dels ninos de Saltburn

1 comentari
Anglaterra, arquitectura, Europa, infrastructures, mar del Nord, pobles, Regne Unit, tècnica

Saltburn-by-the-Sea és un resort de costa situat al petit municipi de Redcar and Cleveland, al comtat de North Yorkshire, Anglaterra. Tota la zona va experimentar un boom econòmic quan es va trobar ferro a les rodalies dels turons de Cleveland i, a l’instal·lar-s’hi mines, s’hi va fer arribar el ferrocarril per al seu transport cap al 1846. Actualment, però, les mines ja han quedat obsoletes i la zona és coneguda per albergar-hi alts forns, indústries químiques, fàbriques productores d’envasos per a la indústria alimentària britànica i una gegantina planta de reciclatge de polímers provinents del 30% de les ampolles de llet que es consumeixen en tot el Regne Unit.

Enmig de tot aquest maremagnum d’indústries ningú diria que molt a prop es troba Saltburn-by-the-Sea, una mena d’oasi del repòs i la tranquil·litat amb una història llarga de turisme de balneari. Aquesta població (originàriament conjunt de granges, cabanes de pescadors i amagatalls d’estraperlistes) se situa sobre un penya-segat de 166 metres d’alçada a peus d’una típica platja anglesa. Les seves cases gaudeixen, en general, d’impressionants vistes sobre el mar i, els seus carrers principals estan batejats amb noms de pedres precioses tal com, Emerald, Ruby, Coral, Amber o Pearl.

Aquí també hi trobem cases senyorials, hotels i resorts, d’entre els quals destaca l’antic i famós Zetland Hotel, un dels primers hotels d’estació de tren construïts al món que actualment ha esdevingut un edifici d’apartaments exclusius. Però un dels atractius més interessants de Saltburn-by-the-Sea és, sens dubte, el seu funicular, un dels més antics d’Anglaterra actualment recuperat, restaurat i plenament operatiu.

La història del funicular va lligat estretament amb l’activitat econòmica del poble, sobretot amb els balnearis i el turisme incipient de platja de finals de sXIX. El recorregut que fa és des de la Marine Parade, a peus del penya-segat en ple teixit urbà, fins al preciós moll del 1869 fet de ferro i fusta, que s’endinsa més de 200 metres mar endins. De fet, la companyia constructora i explotadora del moll va fer construir el funicular a l’enginyer John Anderson (que no té res a veure amb el cantant del grup Yes) per a garantir un més fàcil accés dels turistes fins a la platja i les botigues adjacents del moll. Després d’anys de construcció es va enllestir el funicular que podia portar alhora fins a 12 persones i que salvava una inclinació de 71% i una alçada de 37 metres.

Per cert, ja fa temps que, misteriosament, després de nits de tempesta, apareixen una currua de ninots fets de ganxet enganxats en les baranes del moll. Encara no se sap qui es el responsable d’aquests actes bandàlics però, de tant en tant reincideix. La darrera vegada va ser per a commemorar els 150 anys de la publicació d’Alícia i el país de les Meravelles’ de Lewis Carroll.


One thought on “L’inquietant fenomen dels ninos de Saltburn”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s