El què amaga l’illa de Sakhalin

Deixa un comentari
Àsia, ètnies, El Japó, Europa, història, illes, Oceà Pacífic, política, Rússia, Uncategorized

Sakhalin és l’illa més gran de Rússia des que va ser annexionada el 1945, amb la fi de la II Guerra Mundial. La localitzem en l’extrem est de la Sibèria, banyada per les aigües del Pacífic Nord, a continuació de l’illa japonesa de Hokkaido, al nord. Aquesta immensa illa era llar ancestral de les ètnies Ainu, Orok i Nivkh tot i que actualment han estat desplaçats per la població russa provinent del continent. Aquests pobles indígenes van patir molt durant l’ocupació russa del segle XIX i els conflictes militars entre russos i japonesos al XX, els quals no eren res més que una altra molèstia per a assolir l’objectiu de controlar la zona. Molts d’ells van patir persecució, vexació, portats a gulags i van acabar essent exterminats, fins al punt que actualment és difícil trobar-ne descendents directes. Molts d’ells van fugir o van ser deportats cap a zones veïnes, com Hokkaido, tot i que tampoc hi van tenir molta més sort. De fet, se sap que els darrers Ainu  van desaparèixer a finals del anys 60 de sXX quan, Yamanaka Kitaro va suïcidar-se després que morís la seva dona, amb la qual no van tenir descendència.

Però la complexitat ètnica no s’acaba aquí. La majoria de russos que viuen a l’illa són descendents directes de convictes dels molts camps de treballs que hi havia a la zona fins a mitjans de segle XX. Hi ha una població coreana important provinent dels treballadors de les mines de carbó i altres minories significatives de xinesos, ucranians, tàtars, iacuts i evenks. El mig milió de japonesos que vivien a l’illa, en el millor dels casos, van ser tots deportats al seu país d’origen el 1945.

L’illa de Sakhalin és força muntanyosa, essent les alçades màximes cons volcànics mitjanament actius, tot i que l’activitat vulcànica se centra només en la part sud. De fet, part de l’illa forma part del que es coneix com a ‘anell de foc’ del Pacífic. Dues serralades creuen l’illa de nord a sud amb alçades màximes de 1500 metres a través de 948 km que fa de llarg l’illa. La capital és Yuzhno-Sakhalinsk (Toyohara en japonès) on encara hi viu pràcticament tot la comunitat coreana de l’illa descendents de treballadors de les mines de carbó portats pels japonesos. La ciutat mostra clarament les influències culturals que va rebre durant els segles XIX i XX i, encara ara, es conserven edificis emblemàtics de clara arquitectura japonesa.

Però perquè és important aquesta illa tenint en compte que viure-hi és mitjanament depressiu gran part de l’any malgrat la bellesa del paisatge? Què hi ha d’interessant en una illa totalment coberta de glaç i boscos de coníferes i animals perillosos? La resposta és el petroli. Apart de l’explotació dels recursos silvícoles i la pesca, i alguna activitat minera, el que realment ha atret les inversions internacionals en aquest racó del món és l’explotació de gas i petroli. Tot just va arribar la liberació econòmica a la Unió Soviètica les prospeccions petrolieres es van multiplicar i van reeixir en molts casos. Es calcula que les reserves de l’illa arriben a 14 bilions de barrils de cru i més de 120 trilions de metres cúbics de gas que explotaran ExxonMobil i Shell i que ja venen, sobretot, al creixent mercat asiàtic.

Aquesta activitat econòmica genera molts benefícis econòmics (sobretot a les empreses explotadores i a l’estat rus) però també molt patiment degut als reiterats desastres ecològics i contaminació que sembla que a ningú li preocupi, gaudint fins i tot de la deixadesa i connivència del govern rus.

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s