Porcs i tigres cecs dins una botiga en silenci

Deixa un comentari
ciutats, cultura, curiositats, Estats Units, història

Costa de creure que entre els any 1920 i 1933 als Estats Units estava prohibit veure alcohol en els espais públics i, fins i tot i en bastants casos, en el privat. Es va anomenar la ‘Prohibició’ o ‘Llei Seca’ i prohibia la producció, importació, transport i venda de begudes alcohòliques, de la cervesa a l’aiguardent més potent. Aquesta llei va ser promoguda i impulsada per diferents moviments cívics i religiosos rurals (en gran mesura protestants) amb gran influència tant en el partit demòcrata com en el republicà. La convicció que l’alcoholisme portava associat violència domèstica, desordre, corrupció política i crim va fer que aquests lobbies pressionessin les institucions de tal manera que aconseguirien que es ratifiqués la ‘divuitena esmena’ de la Constitució dels Estats Units que aplicava la llei seca. Tota aquesta moguda va fer que, ràpidament, anessin apareguent locals clandestins on no només s’hi servia alcohol, sinó que se’n produïa. Associades a aquestes activitats van aparèixer veritables xarxes de producció i venda d’alcohol que vant ser, aviat, control·lades per clans mafiosos.

Aquells locals clandestins on s’hi podia anar a fer un beure d’amagat es van batejar amb el nom de ‘Speakeasy’ pel fet que els clients eren molt discrets a l’hora de parlar-ne i, un cop a dins, mantenien sempre una actitud tranquil·la per tal de no ser descoberts pels veins o la policía. Habitualment, aquests locals eren petits i amagats en rerabotigues o soterranis i s’entrava no després d’haver pronunciat una paraula clau. Cal saber però que, alguns dels ‘Speakeasy’ eren locals que ja existien abans de l’era prohibicionista, al segle XIX, els quals eren establiments que no tenien llicència d’activitat i, per tant, no pagaven impostos al govern federal. A més, en els mateixos locals s’hi solia practicar el contraban, la qual cosa feia que fossin doblement perseguits i castigats per la llei.

Amb el temps aquest negoci (molt masculí i majoritàriament controlat per màfies) va captar l’atenció de les dones, les quals el veien com una oportunitat de guanyar-se bé la vida i van començar a obrir i regentar molts locals , algunes de les quals van arribar a ser veritables celebritats, com és el cas de Helen Morgan i Belle Livingston. Algunes d’elles, fins i tot, havien estat estrelles del cinema, com Texas Guinan, la qual va obrir el 300 Club i El Fey; es diu que saludava als seus clients amb un amable “Hey Suckers”, frase que es va popularitzar arreu del país. Altres locals eren d’una altra natura més sofisticada ja que, rere el pretext de sala de billars o de sala d’espectacles s’hi solia servir alcohol sense tenir contacte físic amb el barman. Molts d’aquests locals fins i tot feien exhibicions d’animals, per la qual cosa van ser batejats amb altres noms populars com ‘Blind Pigs’ o ‘Blind Tigers’.

Fos com fos, aquests locals van esdevenir referents culturals nordamericans de principis de segle XX, on fins i tot s’acceptava la barreja interètnica en un moment en el qual encara existia separació racial. No cal dir que aquests locals van ser origen de molta cultura popular, sobretot de cançons, i van aparèixer de manera habitual en moltes pel·lícules de l’època.

La prohibició es va acabar amb la ‘vint-i-unena esmena’ que va legalitzar un altre cop la producció, transport, importació i venda de begudes alcohòliques paulatinament a tots els estats, fins a generalitzar-se a tot el país. Això no vol dir que aquests locals desapareguessin i, molts, van seguir funcionant fins a l’actualitat, com és el cas del ’21’ de la ciutat de Nova York, el qual tenia un sofisticat mecanisme que el transformava en un local normal i legal just abans d’un escorcoll policial.

Ara, el terme ‘speakeasy’ se li dóna a aquells locals nous que recreen una estètica clàssica de principis de segle XX.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s