Del ferro [FE] a l’acer [FE+C] passant per l’alumini [AL]

2 comentaris
arquitectura, Bèlgica, ciència, Europa, història, tècnica, tecnologia, Uncategorized

A 7 km al nordoest del centre de  Brussel·les quinze mil treballadors hi van construir, durant tres anys, el que seria la quarta Exposició Universal de Brussel·les inaugurada el 1935. La majoria d’edificis d’aquella exposició van ser reutilitzats una segona vegada, en la cinquena Exposició Universal de Brussel·les, el 1958, la temàtica de la qual era la pau mundial i el progrés econòmic i social.

D’això se’n diu reciclar.

De tota aquella bacanal expositora i arquitectònica en van quedar alguns elements importants que han sobreviscut al temps i a l’oratge. Un d’aquests monuments és l’Atomium, possiblement l’edifici més estrany del món i un dels més coneguts. L’Atomium és, bàsicament, la recreació augmentada cent seixanta-cinc mil milions de vegades d’un cristall de ferro i composta per nou esferes de divuit metres de diàmetre i connectades entre sí per unes columnes en forma tubular on hi van les escales i els ascensors. El monument sobrepassa els cent metres d’alçada i va ser dissenyat per l’enginyer André Waterkeyn i els arquitectes André i Jean Polak expressament per a l’ocasió. Es veu que es van haver de fer infinits càlculs per a assegurar la seva seguretat (valgui la redundància) i que el temps no el fes caure a terra. Sembla que va funcionar. Per altra banda, es calcula que l’Atomium va ser visitat durant l’Expo del 58 per un total de 41 milions de persones. De les nou esferes només cinc són visitables (les quals són espais d’exposicions i actes) ja que les altres no estan subjectades eficaçment per a suportar pes. L’esfera a més alçada és una de les visitables (i més visitada) ja que s’hi va muntar un mirador de 360º sobre la ciutat de Brussel·les.

Poques variacions ha patit l’Atomium durant aquestes dècades tot i que el 2004 va ser profundament restaurat i on se li van canviar les platxes d’alumini que el recobrien totalment per unes planxes d’acer inoxidable. Tot l’alumini que es va extreure es va vendre com a souvenirs i peces de col·leccionista, la qual cosa va poder ajudar molt econòmicament parlant en pagar la restauració. De fet, algunes peces unitàries es van acabar venent per mil euros.

Indepentment de totes les consideracions és indubtable que, l’Atomium ha esdevingut una icona (per no diur la icona) de la ciutat de Brussel·les. I tampoc és que sigui molt difícil…


 

 

2 thoughts on “Del ferro [FE] a l’acer [FE+C] passant per l’alumini [AL]”

  1. Vaig estar fa uns anys (però les meves fotos ni de lluny em van sortir així de bé). Una de les coses que em va agradar, va ser l’aire retro (ara diriem vintage) de l’interior. Com si encara fossim als anys 50.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s