Texel: l’illa de les dunes

Deixa un comentari
Europa, illes, Illes frisones, mar del Nord, natura, Oceà Atlàntic, Països Baixos, parcs naturals, Uncategorized

N’hem parlat en algunes ocasions, de les illes frisones. Fins i tot al diaria ARA aquest estiu. Texel, però, és diferent, de totes les altres illes frisones. Primer de tot perquè (segons alguns juntament amb l’illa de Vlieland i amb perdó dels frisons) no està clar que hagi estat mai frisona. Malgrat tot, els experts remarquen que el nom de Texel és, en efecte, frisó. Després perquè aquesta illa és en realitat dues illes (Texel i Eierland) que van ser unides cap al segle XVII.

Aquesta illa de poc més de vint quilòmetres de llarg per una desena d’ample és un paradís per a tots aquells que els agraden les aus, els esports aquàtics, els salts en parapent, l’observació del cel estrellat, el transport en bicicleta i la tranquil·litat de la vida rural. La seva capital és Den Burg, un encantador poble amb un casc antic memorable. Malgrat tot, tota l’illa conforma un sol municipi amb diferents nuclis, alguns realment molt acollidors i bonics. La part nord és una cadena de dunes espectacular, molt ample, de la qual la part més exterior fa de barrera natural davant el Mar del Nord i la més interior està encatifada per vegetació endèmica i una part de boscos de pi i faig plantats de manera atificial. Aquestes dunes són els punts més alts de l’illa, les quals poden arribar a vint metres d’alçada. La resta de l’illa són, en gran part, polders i antics sorrals on, a part de petits i pinturescos pobles, s’extenen grans camps de cultiu. D’aquí, en treuen cereals, el qual es fa servir majoritàriament per a fer gran varietat de cerveses locals sota el nom comercial de Texel.

Segurament el més recomanable d’aquesta illa és visitar les seves platges infinites i fer un bon mos en els bonics restaurants de platja, alguns més sofisticats i d’altres més hippies però, tots, amb encant mariner, fusta pertot arreu, bon menjar i bon servei i terrasseta per als més agosarats. Pels qui la platja no els fa el pes sempre poden passejar pels carrers de Den Burg i tafanejar per les galeries d’art o antiquaris  o bé visitar alguns museus relativament interessants (com els de la II Guerra Mundial o el de l’aviació, entre d’altres). Al final, però, després d’una jornada intensa, és parada obligada una terrassa en un dels molts carrers de vianants i fer-hi una cervesa en calma, simplement veient passar la gent amunt i avall. Ideal.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s