CARTOGRAFIES d’estiu: Nicòsia, eclecticisme per compassió

Deixa un comentari
Uncategorized

És com el Berlín de la Guerra Freda del nostre temps amb una frontera ignominiosa


na frontera no deixa de ser una ferida en el terreny. Encara que es prengui un accident natural com a línia divisòria, les implicacions que se’n deriven no són menors. Són les relacions que tenen els estats de cada banda les que marquen de quin tipus de frontera estem parlant. Poden ser molt permeables, com les de la Unió Europea (tot i que cada cop menys), o ignominioses com les que es troben a l’illa de Xipre. I és que aquest cas és únic al nostre continent. Esdevé especialment dolorós en la seva capital, Nicòsia, un Berlín de plena Guerra Freda a l’actualitat.

Si visitem la ciutat i travessem els baluards de la muralla veneciana des del sud ens submergirem en el casc històric del barri grec. Els turistes i els autòctons es barregen pels carrers atapeïts d’esglésies ortodoxes, cafeteries, botigues i restaurants. La pedra calcària amb què es va aixecar la ciutat dóna a tot el conjunt un to groguenc que recorda Tarragona. Però si es continua avançant cap al nord aviat la sensació de ser en una altra ciutat mediterrània qualsevol queda truncada per l’aparició de filferros, sacs de sorra, búnquers i check points controlats per militars. Cal una visió amb perspectiva. Retrocedim fins a la torre Shacolas, un dels edificis més alts del barri vell. A la planta onzena hi ha un mirador que ens fa adonar de la magnitud de la tragèdia. El país sencer…

més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s