CARTOGRAFIES d’estiu: La història del Melic de la Terra al gran nord siberià

Deixa un comentari
diari ARA

La cicatriu que va deixar la mina és el segon forat artificial més gran del món


Que el clima de Sibèria és extremadament rigorós és una cosa que tots sabem. Sibèria és sinònim de terres inhòspites i aïllades -però no per això deshabitades-, extenses praderies, boscos i llacs. I també, esclar, d’hiverns llargs, blancs i gèlids. Els habitants d’aquesta regió de l’extrem nord del continent asiàtic han sigut tradicionalment pobles nòmades, però també hi ha hagut grups de comerciants cosacs i militars.

No va ser fins a mitjans del segle XIX que Rússia va començar a afavorir l’arribada de les primeres onades d’immigrants de la Rússia europea a aquestes terres, començant per pagesos. Després, la cosa va millorar amb la revolució en les comunicacions de la zona i les noves oportunitats que va brindar la construcció del ferrocarril transsiberià en el tombant de segle XIX-XX. Ja ben entrat el segle XX, va arribar l’última onada migratòria arran dels grans conflictes bèl·lics, especialment durant l’època estalinista, en què Sibèria es va associar irremeiablement a l’exili, als treballs forçats, al càstig i a la mort. Però és també durant aquesta època (el període estalinista), i encara més durant la Segona Guerra Mundial, que la majoria de les activitats industrials de l’URSS van ser traslladades a Sibèria amb la finalitat de protegir-les dels atacs de l’exèrcit alemany. Això, juntament amb els plans quinquennals que després de la guerra van promoure l’explotació dels nombrosos recursos minerals amb què compta la regió, va fer que sorgissin noves ciutats industrials arreu, fins i tot en localitzacions del centre i nord de Sibèria on el clima és extraordinàriament fred durant uns quants mesos de l’any.

En aquestes terres s’hi pot trobar or, plom, níquel, carbó, petroli o gas natural, però ens centrarem en els diamants de Mirni. Aquí, on ara hi ha una ciutat d’uns 35.000 habitants de la República de Sakhà (o Iacútia), uns anys abans de la seva fundació l’any 1955 no hi havia gaire cosa més que boscos, prats i pantans. En aquest lloc del planeta tan perdut, amb un subsòl tan ric, els geòlegs Ekaterina Elagina…

més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s