CARTOGRAFIES d’estiu: Les misterioses estàtues sense cap del mont Nemrut

Deixa un comentari
diari ARA

Unes lloses mostren la situació de Mart, Júpiter i Mercuri el dia 7 de juliol del 62 aC


e Turquia se’n parla molt en els últims temps. La Turquia que coneixem actualment és un estat que encara no té ni cent anys i que, geopolíticament, fa un paper important de frontissa entre Europa i Àsia, entre el món musulmà i cristià, la qual cosa lamentablement sovint ha sigut sinònim de tensions.

La major part de Turquia se situa en territori de la península d’Anatòlia (o com ja l’anomenaven els romans, Àsia Menor), bàsicament un altiplà d’altituds compreses entre els 1.000 i els 2.000 metres sobre el mar, amb diversos massissos i serralades que es van fent més alts a mesura que anem cap a l’est, en territori de la històrica Armènia. Anatòlia ha sigut una de les regions habitades més antigues de la Terra, atesa la seva localització i el reguitzell de civilitzacions, imperis, regnes i pobles que s’hi han succeït.

Però avui ens remuntarem fins a l’imperi selèucida, la fundació del qual s’estableix l’any 312 aC arran de les disputes posteriors a la mort prematura d’Alexandre el Gran i el repartiment del seu imperi. Babilònia i Síria són els territoris que, d’aquest repartiment, van correspondre al seu fundador, Seleuc. Uns dominis que s’estenien fins a les fronteres amb l’Índia. Però com tot gran imperi, no va trigar a desestabilitzar-se, perdre possessions i desmembrar-se fins al punt que, l’any 65 aC, Pompeu el Gran va posar fi al regne selèucida (que ja només abastava Antioquia i algunes ciutats sirianes) marxant contra Antíoc I de Commagena, que va capitular i va acabar fent-se amic dels romans.

El llegat d’Antíoc I ha arribat fins als nostres dies en un conjunt arqueològic espectacular, el del mont Nemrut (a 2.134 metres d’altitud, a l’altiplà d’Armènia), un majestuós santuari funerari a tres nivells que ell mateix…

més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s