CARTOGRAFIES d’estiu: Oakland, la primera i última oportunitat

Deixa un comentari
diari ARA

El pub de Heinold era l’últim lloc on es podia fer un glop abans d’enrolar-se en un vaixell


El que ara és una conurbació de més de sis milions i mig de persones, a mitjan segle XIX era la llar d’uns centenars d’ànimes, potser un miler, comptant els pobles Ohlone i Miwok. A l’oest de la badia hi havia la petita ciutat de San Francisco, i a l’est, Oakland. Era l’època post Febre de l’Or, quan la badia començava a créixer de manera exponencial i descontrolada i encara hi rondaven aventurers, navegants, colons i pioners a la recerca de la seva aventura vital. La ciutat d’Oakland, col·locada en un marge de la immensa badia, enmig de pastures i rouredes, ja començava a despuntar com el port comercial més important de l’Oest americà. També el ferrocarril hi feia parada final provinent del llunyà Est, i del seu port en salpaven diàriament vaixells cap a qualsevol punt del Pacífic i n’hi arribaven molts més amb mercaderies i persones provinents sobretot de l’Àsia. Durant tot el segle XX el port d’Oakland va anar consolidant la seva importància de manera ferma de tal manera que s’ha erigit en el més important de l’Oest americà.

En aquest context de tombant de segle XIX, però, hi apareixen dues persones que uniran les seves vides per sempre. D’una banda, un fill il·lustre de la ciutat de San Francisco, Jack London, escriptor i aventurer mític de les terres del Pacífic, conegut per la seva vida intensa i pels seus relats i novel·les d’aventures barrejades amb una certa crítica social. A qui no li sonen títols com El llop de mar, Ullal blanc o La crida del bosc? De l’altra, un tal J.M. Heinold, un emprenedor que va comprar un barracó de fusta del port i, després de reformar-lo, va obrir-hi un petit pub, cap al 1883, anomenat First and Last Chance. Heinold, que sabia fins a quin punt tenia desestructurada la vida Jack London, va apostar per ell i li va pagar els estudis a la Universitat de Califòrnia. El jove London va deixar de vagar pel país buscant una sortida a la seva confusió i va acceptar l’oferiment de Heinold. En hores mortes, London s’asseia en una taula del saloon i escrivia inspirant-se en els personatges que freqüentaven el local. Aquest pub de port era conegut…

més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s