CARTOGRAFIES d’estiu: Noruega, l’Europa glacial i indòmita

Deixa un comentari
diari ARA

En les últimes dècades del segle XX estava de moda visitar el que es coneixia com el punt més septentrional d’Europa, el cap Nord, a la costa àrtica de Noruega


En les últimes dècades del segle XX estava de moda visitar el que es coneixia com el punt més septentrional d’Europa, el cap Nord, a la costa àrtica de Noruega. Els que hi arribaven identificaven el seu vehicle amb un adhesiu ben cridaner amb la paraula Nordkapp i tothom donava per entès que el seu conductor hi havia sigut. Amb els anys vam saber, però, que el lloc més al nord del continent no és aquest sinó un que hi queda a prop, Kinnarodden, però només és accessible a peu i, per tant, poc comercial.

Independentment d’aquestes consideracions, però, a mil quilòmetres més al nord hi ha una terra noruega desconeguda per a molts que, encara ara, fa volar la imaginació: les illes Svalbard. Aquest arxipèlag ja era conegut pels pescadors víkings i russos del segle XII però no va ser fins al segle XVI (quan van començar a proliferar les expedicions al pol Nord) que no va ser ben documentat. El primer a fer-ho va ser l’explorador neerlandès Willem Barentsz. A partir d’aquell moment, Svalbard sempre va ser una terra disputada per diferents nacions europees, on van anar establint explotacions mineres i centrals baleneres. Al final, Noruega va ser qui se la va adjudicar poc després d’haver-se proclamat independent, ja a principis de segle XX…

més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s